Les colles-llençol: el secret de l'èxit d'una colla

Fa 15 dies parlàvem de les colles-drap: aquelles que han fet una passa tècnica endavant un any en concret, per 3 anys després fer 5 passes enrere. Ara vull trobar què tenen en comú les colles que han fet la passa endavant... i s'hi han mantingut: són les colles-llençol, que creixen cap amunt sense negligir d'augmentar la base.

En base a estadístiques i experiències, he optat per parlar de Mataró, Sants, StCugat, Vilafranca o Sabadell. El resum és que no hi ha fórmula secreta; però com en el cas de les colles-drap, trobem connexions rellevants entre les diferents colles, i això ens ha de permetre establir una hipòtesi. La del poliedre de l'èxit.

L'exemple més evident de colla-llençol és el de Capgrossos de Mataró. Arran de la seua creació el 1996, van trencar motlles en estrenar 7 noves estructures el 1997, i el 4/8 l'any següent. Per les Santes de 1999 van estrenar el mateix dia 3/8 i 2/8f, per acabar fent castells de 9 l'any 2002, 6 anys després de la seua creació. I no han perdut pistonada fins a obrir el meló de la gamma extra el 2010. Com s'ho han fet?

1. 

   Gralles i Timbals de @gausacs 2013.
   Foto: Castellers de Sant Cugat

   Massa social identificada amb la colla
   
   Capgrossos van néixer en una comarca verge de colles i de tradició: la primera actuació enregistrada és de 1989. Però un fet crida l'atenció: de les 30 poblacions amb què compta la comarca, entre 1989 i 1996 s'hi va fer castells a 17 d'elles. L'afició i massa social hi era; i la colla va voler esdevenir la colla de la comarca des de l'inici. És més: van crear un model propi i únic de colla per diferenciar-se de les altres entitats maresmenques de cultura popular, fent ènfasi en aspectes com la preparació física i la seguretat. El mateix sistema que utilitza Castellers de Vilafranca o la Jove de Tarragona: han creat una marca. Allà on hi ha una massa social, cal que els membres de la colla s'identifiquin amb el grup. A @gausacs han treballat durant molts anys per la cultura tradicional i popular de la vila, afegint-se (sense voler-ho, potser) al projecte identitari de l'alcalde Lluís Recorder per tal de no ser una ciutat dormitori. Particularment important el treball amb els músics i la creació de l'escola de gralla i timbal -en un primer temps- i l'Escola de Música Tradicional de Sant Cugat, darrerament.
   
2. Autoritat tècnica i seguretat
   
   Malgrat estrenar 7 estructures noves el segon any, entre 1995-1996 Capgrossos només van intentar 5 castells sense carregar. Dels 75 5/8 provats a dia d'avui, 68d, 4c i 3id: cap intent. Pel 3 /8, només 3i per 188d. El nombre d'intents total no arriba al 0'6%, enfront del 2% de @minyons, el 3'2% de @verds o el 4% de les altres 3 colles de gamma extra. I també lluny d'aquelles que vaig anomenar colles-drap: 2'6% per Cerdanyola els anys 90, 3'5% per Xicots o 4'4% pels Nois de la Torre. Capgrossos han estat durant molts anys una referència en seguretat, preparació física i prevenció de lesions; un fet que ni tant sols el malaurat accident de 2006 va esguerrar.
   És aquest una dada molt recurrent a les colles que ho peten i han creat una base sòlida. 1'2% per StCugat, 0'6% per Sabadell o Sants. I atenció: des de 2011, els de Gràcia només han intentat 1 castell. Brutal.
   
   
3. Bon calendari
   
   Tenir 1 o 2 actuacions amb colles de 9 te dona més opcions per tirar grans castells al llarg de l'any. Capgrossos han estat uns mestres en això: abans d'estrenar camisa blava, els @verds van convertir Mataró en plaça de 9 per les Santes de 1996; l'any següent ja va venir Minyons a la seva Diada, i tot negociant han entrat a Tots Sants per la porta grossa. El Mercadal a Reus i Sant Narcís a Girona ja són tradicionals, a més d'haver fet de les Santes una clàssica. Només el ritme local de vacances (agost) els ha impedit acabar de menjar-se el món.

   

   15 p4sim de Capgrossos de Mataró.
   Foto: Ajuntament de Mataró

   És cada cop més difícil entrar en places grans. Sant Cugat ha aconseguit durant anys a Minyons i Capgrossos per Festa Major, i finalment la Pça Augusta ha esdevingut una cita important. A canvi, han aconseguit arrencar la Diada de l'Esperidió amb la Jove de Tarragona. Xicots va actuar ara fa uns dies a La Bisbal amb les 2 de Valls, i això li va permetre carregar un 2/8f que altrament no hauria pogut preparar. I @borinots compta amb Tots Sants per tirar els millors coets.
   
   
4. Bones relacions
   
   Com han aconseguit entrar Sants o Mataró a la Diada de Tots Sants a Vilafranca? Perquè cauen bé? Sí. També hi té a veure que sempre hi han anat a donar el màxim, com @gausacs a l'Esperidió. També les relacions que han cuidat any rere any amb les grans colles, convidant-les i pagant el que calia. L'organització de xerrades i la participació a tots els actes extra-castellers (torneig de futbol sala, Jornades de Prevenció de Lesions,...).I finalment, no hi és aliè el fet que Mataró hagi presidit en 2 ocasions la CCCC, com també va fer en Miquel Botella pels de Sants. O el treballàs d'en Jesús Puparelli amb la camisa grisa. No, definitivament, no és casualitat: fer-se un lloc entre els grans és feina de molts anys.
   
   

5. 

   Mia i Xevi Castellví, 12 anys de caps de colla.
   Foto: TotMataro.cat

   Equips directius estables
   
   En 18 anys Capgrossos només han tingut 4 caps de colla i 6 presidents. El Xevi Castellví en fou el cap de colla entre 1999 i 2007, duent la colla als castells de 9 amb l'estabilitat que suposa tenir una persona amb autoritat moral, tècnica i carisma durant tants anys. Un cas similar al de Sabadell, per exemple: dels 20 anys de la colla, la capitania tècnica ha romàs 12 a les mans de 2 persones.
   
   
   
   
6. Transparència i capacitat d'autocrítica
   
   Les cròniques de la saballuda Gemma Martí al seu bloc o les de Capgrossos no manquen de tenir sovint detalls de crítica interna poc dissimulada. Crítica constructiva, però directa a la nafra, que permet l'acceptació de corrents crítics i idees diverses dins la colla.
   I a nivell de transparència i participació, trobo que StCugat té un màster. Des dels seus inicis, la colla es creà basada en l'assemblearisme i la fixació d'un model de colla: els castells es fan amb prou pinya perquè així ho diuen les seues normes internes. Quantes colles poden dir el mateix? És més: el projecte de colla és discutit, compartit i conegut per tota la colla. han estat 1 any reunint-se públicament per renovar el seu ideari, per exemple.
   Més casos: l'Adam Martí, cap de tronc de Marrecs, esmentava que el fet que tothom conegués el programa de l'actuació de l'endemà havia fet participar molt més la gent de la seua colla al projecte.
   
   
7. 
   Planificació i estratègia.
   
   Les colles-llençol de què parlem estaran d'acord a què marcar-se una “temporada pepino” és relativament a l'abast de les colles: @ccfigueres l'any 2000, @cdterrassa el 1995 o @saballuts el 1996. Ara bé: sense una bona planificació de l'èxit, és molt més difícil mantenir-se. Ja ho vaig explicar al meu article sobre Castellers de Vilafranca. Hem vist com Xicots de Vilafranca han reeixit a mantenir-se com a colla de 8 els darrers 15 anys, però com Sabadell va entrebancar-se amb el 4/8c de 1997 i el van perdre durant 13 anys. Opino que la frontera real entre colla-llençol i colla-drap és aquesta: la gestió de l'èxit.
   A aquest respecte, vull recordar un article d'en Jordi Andreu  aparegut a la revista virtual CdeCastells:

   […] primer s’han de resoldre els castells de 8 bàsics, per tot seguit encarar els de 8 i mig, ja sigui el 2 de 8f., el 4 amb agulla o el 5 de 8. Un cop assolits aquests, es miren els castells de 9, i si tot això va rodat, ja es pensarà en extres. Això ara en diuen que és anar pas a pas, però a mi em sembla més una qüestió de lògica pura, sentit comú, i que fa molts anys que es fa així.

   
   
   Per mi, el que en Jordi anomena “lògica” és només un dels models de creixement de colles. Crec que la discusió és una altra: les colles-drap poden tenir objectius tècnics anuals més o menys agosarats: 3/9f sense haver fet 5/8, o anar més “pas a pas”. Però allò que realment fa la diferencia és l'existència d'objectius de colla: fer créixer un 30% el nombre de membres, aconseguir finançament pel local, o potenciar la creació d'altres entitats de cultura popular al poble per a fer grup de presió davant l'ajuntament. Planificació i estratègia.
   *****
   
   
   
   Molts són els exemples puntuals que poden rebatre les meues hipòtesis. Castellers de Terrassa també descarregaven tot el que provaven entre 1993 i 1996, i no obstant van perdre galons. Gausacs ha tingut més caps de colla que anys de vida, pràcticament. Gràcia encara no té entrada a les grans actuacions, i no obstant està on està. Però la conjunció de diversos d'aquests factors -i no identificar-se amb els factors de les colles-drap- semblen haver dut les colles a un moment dolç... i estable.
   
   Com en l'article de colles-drap, m'atreveixo a postular hipòtesis de futur. Una colla que ho petarà ben aviat és... Castellers de Berga. Les meues raons:

CdeBerga al Pi de les 3 Branques.
Font: CastellersdeBerga.cat

• Tenen una massa social potencial enorme, coneixedora de la cultura popular i acostumada a fer quilòmetres per actuar. Una societat necessitada d'identificar-se amb un projecte local. I accés al pressupost de nombrosos ajuntaments propers sense competència. 
• en 2 anys de vida, han treballat tota la gamma de 6 i de 7 (llevat del 2/7 i 3/7xs). L'any passat van fer més castells de 7 que de 6, amb només 2 castells intentats en 2 anys: el 3/6xs.
• Amb el projecte “Aquí fem pinya 2014”, han recollit la col·laboració d'uns 70 comerços de la ciutat, i tenen engegada una política de socis protectors molt interessant. S'asseguren així créixer com a colla mentre creixen en alçada, en una població de 16.000 habitants.
• en directe, el nivell tècnic dels seus castells és excel·lent; rengles de mans rectes, amb taps i cordó de seguretat; mainada ràpida i neta, tronc segur. I si no ho veuen bé, desmunten peus més ràpid que colles amb 20 anys de vida. Recorda a Mataró, en aquest aspecte;

En un pròxim article tinc pensat parlar de la futura decadència del món casteller. Creieu que hi ha massa colles actualment? Castells fins a la sopa? Com podem aprofitar la bonança actual per evitar que el moviment es desinfli en un futur?