El món casteller està creixent, i
porta els seus valors arreu: bravo. Ara pregunto: heu anat
darrerament de públic a una actuació de castells de 6 a plaça com
a públic? I què us ha semblat? El 90% dels enquestats direu: “un
pal”. I teniu raó: hem convertit el 70% de les actuacions
castelleres en actes pesats, tediosos i inconvenients.
 |
| 4de6 Castellers de Rubí, 2010. Plaça buida de públic. Font: Castellers de Rubí |
Quants cops ens hem quedat sols a
tercera ronda a plaça? Posem-nos en situació: mitjans d'agost a una
plaça lluny de la zona tradicional. La colla local, Castellers del
Riberal, hi actua amb @tirallongues de Manresa i @jovedesitges a les
17h. Quan Manresa descarrega el seu 3de7 per obrir plaça son les
17:29; la segona colla en actuar comença a muntar la pinya d'un
castell de 6. Pugen segons només a les 17:42, 13 minuts després. I
entre peus desmuntats i buscar contraforts que fan una birra al bar,
a les 18:02 @tirallongues descarreguen el segon castell. 1 hora per 1
ronda amb 4de6a, 3de7 i 5/6. Temps real d'espectacle: 36 minuts sobre
130, un 27%. Es pot millorar, oi?
Hi veig diferents causes:
- massa colles a la mateixa diada. amb l'augment de colles i l'explotació de les colles més grans, les petites recorren a l'intercanvi amb colles del mateix nivell per omplir la plaça. Com més colles convides, més intercanvis tens al llarg de l'any. D'això en resulta actuacions amb amb 4 colles de 6, que corre el risc d'esdevenir una diada de poc ritme.
- prgrama d'actuació excessivament proteccionista. Repeticions i intents desmuntats; a peu desmuntat, tornar a lligar el peu. Tothom fa castells en solitari per poder-se lluir i tenir la pinya dels altres. A intent desmuntat, tornar a fer el castell. Sense límit. 3 rondes, més pilars d'entrada, més pilars al final. Si hi afetim 4 colles amb poc treball de pinyes al darrere... tenim la fórmula ideal per un perfecte desastre estètic.
- Poca pràctica lligant pinyes. Si no lligues pinyes a assaig... es nota! Gent xerrant, rengles mal col·locades, caps de pinyes cantant el mateix nom 4 cops fins que apareix la persona, crosses que entren amb el bolso a la mà (sí, sí, a l'Albera ho feien),… Quan no has lligat mai un 4 a assaig, a plaça molt probablement desmuntaràs el peu perquè està desquadrat. Vist a Castelldefels l'any passat: compteu 8 minuts mínim per muntar una soca, desmuntada 3 cops. Total, 30 minuts per fer un castell de 6. Quin públic aguanta això?
- Mala estratègia de lligat de pinyes. @jovedetarragona son unes bales. Recordareu en Carles Ribas -cap de colla de la Jove- a l'entrevista durant Santa Tecla: “la puntualitat és un dels valors de la nostra colla”. Quan tocaven les 12 del migdia, pujaven terços del 3de9f. En canvi, recordo haver vist en Carles Feiner cantant la soca del 3de10fm de @minyons persona a persona, fa molts anys: 19 minuts. També era marca de la casa?
Soca de 3de9f Colla Jove de Tarragona, El Catllar 2014.
Font: Colla Jove Xiquets de Tarragona
Tenim un problema: els castells són un
espectacle públic que ara està molt de moda, però la quantitat de
castells no ens ha de fer perdre la qualitat del xou. En parlant d'un
xou: el Concurs de Tarragona va convertir-se l'any 2004 en un infern,
amb gairebé 8h de castells i temps morts de 20 minuts. Des de
llavors s'ha reduït en més de 3h, tot augmentant la participació a
30 colles: han vist el problema, l'han analitzat i n'han buscat
solucions. Però la resta del món casteller, en no ser la
Coordinadora un ens legislatiu, no aplica criteris unificats per
reduir el temps de les diades: cadascú fa la llei a casa seu,
basant-se en “normes no escrites” i conveniències.
Sense públic i participació popular,
una actuació perd el seu sentit original. Estem parlant de 10.000
castells repartits en vora 950 actuacions anuals, que no és poc. I
massa sovint acabem fent castells per les gitanes que venen globus:
les cròniques de la Gemma Martí per @saballuts o les d'en Marc Maymó a la web de @gausacs en son plenes:
“Llàstima que enguany la presència d’una quarta colla i la poca eficàcia a l’hora de mantenir el ritme a plaça, l’ha convertida en una actuació tediosa i pesada. Entre tots hem aconseguit foragitar el públic molt abans d’encetar la tercera ronda. És poc admissible començar tan tard, mantenir el sistema de repetició entre rondes i trigar tant de temps entre colla i colla. Així avorrim i cansem el públic". Marc Maymó
Estic convençut que aquesta mala
praxis del món casteller en serà una de les causes de la futura
decadència. Des d'aquí voldria proposar una sèrie d'iniciatives
per allargar la nostra època daurada i evitar actuacions monòtones,
avorrides i previsibles:
- regla bàsica: mentre la primera colla fa el castell, la segona lliga pinya i les altres ajuden a la primera. Evidentment, de forma rotativa. Això hauria de ser obligatori.
Mirons i Caneles fent castells simultanis
al Vendrell, 1930.
Font: Arxiu Xiquets de TarragonaDiversifiquem els castells: tenim un espectacle grandiós entre mans, i només fem estructures bàsiques? Potenciem els castells per sota! Pilars de 5 caminant! Figueretes! Cal donar valor afegit a actuacions actualment massa idèntiques.- introduir a les actuació altres entitats de cultura popular, que trenquin el ritme previsible d'una diada: falconers, ball de gitanes o muixeranga tenen formats similars i aporten diversitat de músiques i estètica;
- per les colles +8: tenir els 3 primers cordons de les pinyes apreses de memòria. Si el segon de la buida al 3 sempre és el mateix, també pot ser-ho el primeres, els laterals i l'equip del baix. Quan la Jove canta la soca del 5de9f a assaig, només canten els 12-15 canvis respecte l'oficial. El resultat són 18 proves grans en 2h30.
- Avançar actuacions a les 11:30 del matí. Les diades que comencem a les 12 mai no ho fan, car esperem que surtin els avis de missa. I a les 13h el rau-rau de la panxa buida la plaça.
- Les diades de més de 3 colles sense normativa han de ser criticades. La solució: crear unes pautes tipus Concurs, aplicables en aquestes situacions. 1 sol intent desmuntat, 1 ronda de repetició, supressió dels pilars d'entrada,...
- Seguint amb les normes: fer castells alhora. Pels tradicionalistes, fins els anys 30 se feien; pels modernets, significa innovar. Un exemple: en una actuació amb Rubí, Altafulla i Cerdanyola, podem acordar que només els castells de 7 se faran en solitari.
- En zona no tradicional, donar informació al públic, fer-lo partícep. Perquè no explicar un castell amb agulla amb un micro? Perquè no repartim al públic fulletons explicant qui som, què farem i quan cal aplaudir?
- Aprofitem les gralles, que son ben maques. Heu estat mai als toros? Quan la tarda avança i el matador belluga a ritme de “naturales”, la banda comença a tocar la melodia de “El gato montés”, un pasdoble particularment estimat, i la plaça creix. Quan una colla desmunta un peu, perquè no tocar un “Febrer” o una polca mentre esperem, com fan els govindes?
Polca de l'ours a Lleida, 2009. Sovint vilipendiada,
i no obstant de cops el més animat d'una actuació.
Font: http://www.tallersperalafesta.org/
El món casteller ha canviat de manera
extraordinària els darrers 30 anys: de 18 a 80 colles, de 95 a 950
actuacions. Però el format d'actuacions és el mateix que el 1975.
Som un espectacle i per sobreviure ens devem al públic, no a la pròpia entitat :
no ho oblidem.
