Colles com draps de cuina

Us proposo un exercici ben fàcil per fer a casa: agafeu un drap quadrat i el poseu planer a terra. El preneu pel centre i comenceu a estirar cap amunt. Què passa? El drap puja pel mig, però la base disminueix. Quan deixeu anar, si el drap és gran com un llençol, la punta roman dreta; si el drap és petit com un de cuina, la punta se plega.

Existeix aquest model d'evolució de colles castelleres: les estadístiques parlen. Les colles model drap de cuina pugen ràpidament, però tenen una base fràgil que no pot mantenir el nivell; quan els resultats no fan créixer, pateixen una davallada important d'alçada i volum de pinya. Com també hi ha el model llençol: colles que creixen per la base, guanyant consistència, i que es mantenen a un bon nivell durant més d'una dècada malgrat no estrenin castells nous.

Quin és l'origen d'una colla drap de cuina? En resum, són colles que basen la motivació dels castellers en el QUÈ fan, més que no pas en COM ho fan. I m'atreveixo a exposar l'exemple de 4 colles que -crec- son o han estat colles drap de cuina: Castellers de Terrassa, Vailets de l'Empordà, Castellers de Cerdanyola i Xicots de Vilafranca.

Abans de començar, vull remarcar que no pretenc fer un judici de valor: jo també vaig tirar coets sent cap de colla de @gausacs. I ningú no pot treure als amics de @xicots l'emoció d'aquell primer p6 carregat el 1987, ni als coneguts de Vailets el primer 4/7a. Només vull demostrar que el model de creixement que se segueix no és, al meu entendre, sostenible en el temps.

Xicots de Vilafranca

p6c Nois de la Torre, any 1977.
Un dels 29 intents. Font: Viquipèdia.

Creats el 1982 a l'ombra dels @verds, es van estancar en els castells bàsics de 7. El 1987 iniciaren el treball d'un pilar de 6 com a revulsiu. El pilar es carregà a finals d'aquell any, acompanyat poc després pel 2/7c. Si tenim en compte que a Vilafranca feia 15 anys que no es veia un p6 local, entendrem la importància del fet. Ara bé: 3 anys després, la colla estava gairebé desapareguda. Desavinences internes, manca d'un tronc estable, absència de recanvis a mainada,...

Estudiem-ho. L'any del pilar de 6, la colla va fer només 6 castells de 7 i 8 castells de 6 nets a plaça. De fet, era una colla de 6... Amb un pilar de 6. L'any següent (1988) van fer 19 castells de 7, 8 castells de 6 nets a plaça, 1 p6c i 1 intent de 4/8. L'any següent ja només 17 castells de 7 i el 1990... 5 castells de 7. En aquests anys (1987-1990) van fer sempre més castells de 6 que de 7, fins i tot l'any de l'intent de 4de8.

Una estratègia similar van seguir els Nois de la Torre a finals dels 90. L'any 1977 van fer carregar el p6 en una actuació curiosa: Pde6 (c), 2de6, 3de6n, 4de6n, vano de 5. I el 1998, amb només 5 castells de 7 descarregats i un munt de castells de 6 nets, van provar 3 cops el p6 sense èxit. Com a Xicots: 3 anys després de tirar el petardo la colla només podia carregar un 3/7. I ostenten un malaguanyat rècord: des dels seus inicis, han provat 29 cops el p6, i només n'han carregat 2.

Podem concloure que:

• el treball del p6 com a revulsiu va funcionar a curt termini, però que la colla no estava preparada per mantenir el ritme de pinya que exigeix fer castells de 7 i 8 pisos;
• ...i menys encara quan el principal objectiu (el p6 dels Nois, per exemple) no s'assoleix: l'extra de motivació es perd i s'inicia un cercle viciós perdedor del qual és difícil escapar;
• Fer castells de 6 nets a plaça implica que no tens prou pinya per lligar-los, o que no els pots provar a assaig per manca de gent. Tenir actuació i fer el mateix que a assaig desmotiva la pinya;
• la caiguda del p6 pot lesionar els castellers que ocupen posicions centrals a tots els castells i esguerrar la planificació del tota la colla durant setmanes.
  
  

  

  Salats de Súria a Millars, 2008. Pinya d'un id4de7.
  Comptar amb la pinya aliena és habitual en colles "drap de cuina"

Un darrer apunt: al meu entendre, Xicots ha après bé la lliçó. Des del primer 4de8 carregat el 1998 han aconseguit mantenir el nivell de 8 des de llavors, en un exercici de constància poc comú a la mitja taula de la classificació. Bravo.

Castellers de Terrassa

Nascuts el 1980, fan una ascensió regular fins a descarregar el 4/8 l'any 1987. Aquell mateix any fan 20 castells de 6 nets a plaça (13% del total). Només l'any següent assoleixen el 2/7. El 3/8 vindrà el 1993, i l'any 1995 assoleixen de cop el 2/8f i el 3/9fc, així com 22 castells de 6 nets. En 2 anys perden el 2/8f, i l'altre any només carreguen el 3/8.

En destaco els següents aspectes:

• s'obvia completament mitja gamma de castells. L'any del primer 4/8, només fan 3 5/7 i en els 3 anys posteriors només descarreguen 3 cops el 2/7. L'actuació clàssica és 3/7, 4/7 i 2/6: potser no fa per una colla de 8;
• l'any del 3/9f, ni tant sols s'ha provat el 5/8 o el 4/8a. Abans de provar el 3/9f la colla només havia descarregat el 2/8f en una ocasió;
• en actuacions en solitari, el nivell no passa de castells de 7 bàsics, i fins i tot castells nets: 26, un 10% del total. No hi ha pinya. Per fer castells de 8, necessita molt de volum d'altres colles;
• es pot deduir que no es va saber integrar l'arribada d'un gran volum de gent a la colla, per tal de mantenir-la i fer-la participar del projecte de l'entitat.

Castellers de Cerdanyola

Castellers de Cerdanyola, 2013.
Font: www.cerdanyola.info/

Fulgurants. Abans de la seua presentació oficial el 1999, ja havien descarregat el 3/7. El primer any van fer fins a 20 castells de 7, inclòs el 4/7a i el 5/7 amb un 90% de castells descarregats. L'any següent es van estancar: cap 5/7, però encara 18 castells de 7 amb un 80% descarregat. I al tercer any, caiguda fulgurant: un sol castell de 7.

Manifestament, mentre la colla estrenava castells tothom s'apuntava al projecte guanyador. Ara bé, la colla no va saber motivar els castellers per fer “només” castells bàsics de 7. Un cop fet el primer, repetir-los no té gaire gràcia. A més, desavinences internes van provocar la marxa de bona part del tronc de la colla. I és que és més fàcil fer castells que fer colla.

Potser us sona la història. L'any 2000 la @CCFigueres va pujar meteòricament als rànquings en carregar el p6 (4 cops) i carregar també 2/7,... però bastint el 5/7 només en 4 ocasions. 3 anys després, bona part del tronc de la colla va plegar en massa per desavinences internes i personalismes. El famós p6 de Figueres ara és la columna vertebral del p8fm dels @verds, on també han anat a parar membres de Cerdanyola, Sants, Sant Cugat, Xicots i moltes altres colles.

Què podem destacar?

• com a Xicots el 1987, l'existència d'un tronc molt bo no garanteix que la colla sigui bona. Si no s'aprofita la bonança castellera per trobar recanvis i alternatives, qualsevol baixa pot torpedinar les aspiracions anuals de tota la colla i desmotivar;
• la gestió de les estrelletes i els personalismes és vital en una colla que vol mantenir-se, i tanmateix molt complicat;
• els membres de la colla reben sovint cants de sirena de colles més grans properes, i és difícil evitar el canvi de camisa dels membres menys integrats.

*****

Tota aquesta anàlisi és a posteriori. Ara, però, m'atreveixo a predir el futur basant-me en les coincidències trobades en colles anteriorment. Crec que algunes de les noves colles són draps de cuina que poden perdre pistonada abans de 2 anys. I diré un nom: Vailets d'Empordà.

Vailets d'Empordà

4de7 Vailets d'Empordà, 2014.
Un cordó i mig propi. Font: Sheila Hardie

Nascuts tot just l'any passat també han tingut un creixement fulgurant. En 1 any i mig han descarregat 3/7, 4/7 i 4/7a, així com el p5. Tenen Minyons de Terrassa com a padrins i més de 20 persones procedent de CCFigueres, cosa que els aporta un pòsit d'experìència prèvia. Però -ai las!- compleixen molts dels punts negatius anteriors:

• sense comptar p4 (com totes les meues estadístiques), l'any 2013 van assolir un 56% de castells descarregats. I enguany porten un 72%, malgrat les estadístiques de la seua pàgina web obliden alguns intents desmuntats. És un dels nivells més baixos del món casteller. Els intents desmuntats (20% enguany) son un element desmotivador de primer ordre;
• tot i fer castells de 7 quan estan acompanyats, en actuacions en solitari malden per lligar pinyes. Si no m'he descomptat, he ressenyat fins a 17 castells nets sobre 41 totals enguany, un 41%. Encara un element desmotivador per la pinya.
• en castells de 7, sovint es fan amb 1 cordó i mig, màxim 2. Necessiten l'ajuda d'altres colles per mantenir un nivell manifestament artificial.
• han millorat l'aspecte de la seguretat (8 caigudes l'any passat, només 4 enguany), però continuen amb moltes mancances en cordó de seguretat o volum de pinya.
• si bé tenen gent fantàstica a la colla, han rebut algunes persones de la CCFigueres amb ambicions pròpies i personalismes molt allunyats de l'esperit altruista d'una colla castellera. A més, aquestes persones ocupen posicions clau als castells límits de la colla. És difícil gestionar molts de galls en un galliner, com hem vist a Cerdanyola o la CCFigueres el 20001, i qualsevol inflamació d'egos tipus “si no pujo, plego” pot dificultar mantenir els castells límit;
• abans de provar el 4/7, només havien aconseguit carregar un 2/6 de 10 intents. A un altre nivell, recorda el 3/9f de Castellers de Terrassa respecte el 2/8f, o com fer Pasqua abans de Rams.
• estrenar castells més enllà del 5/7 es fa cada cop més complicat. Com Cerdanyola el seu dia, Vailets està molt a prop de la barrera del 2/7: un castell assequible per ells, però impossible de superar sense més volum de pinya. Fins i tot poden provar el p6, com moltes altres colles han fet buscant un revulsiu. Tenen tronc prou bo per fer-ho. Però mantenir la motivació basada en l'estrena de castells nous els portarà a una sequera gairebé assegurada.
• la zona geogràfica on està ubicada la colla convida a l'èxode del jovent a la UdGirona. I allí hi ha Marrecs, que està en un gran estat de forma. És el mateix problema que tenen a la CCFigueres, amb la diferència que allí no hi ha jovent de 18 a 22 anys. A Castelló, sí.

5de6 CCFigueres, 2014.
Un cordó i mig propi. Font: CCF.

Per totes aquestes raons, crec fermament que Vailets d'Empordà, en cas de no canviar d'estratègia, patirà molt abans de 2 anys, com va passar a Cerdanyola o Xicots. Les colles de què parlo en aquest article es troben ara en un bon estat de forma; estic segur que les experiències del passat els han estat útils per redreçar el camí, i confio que les colles novelles sabran rellegir la història per no repetir-la.

Per acabar, vull agrair la Base de dades de la CJXTarragona haver-me donat accés a les dades de les colles. Es possible que hagi introduït errors estadístics per omissió, i en aquest cas us demano disculpes. 

En un pròxim article, provaré de parlar dels models de gestió reeixida: les colles llençol, que s'estenen mentre alcen castells més alts. Mataró, Berga, Sant Cugat o Castellers de Vilafranca en seran bons exemples.