Les colles-llençol: el secret de l'èxit d'una colla

Fa 15 dies parlàvem de les colles-drap: aquelles que han fet una passa tècnica endavant un any en concret, per 3 anys després fer 5 passes enrere. Ara vull trobar què tenen en comú les colles que han fet la passa endavant... i s'hi han mantingut: són les colles-llençol, que creixen cap amunt sense negligir d'augmentar la base.

En base a estadístiques i experiències, he optat per parlar de Mataró, Sants, StCugat, Vilafranca o Sabadell. El resum és que no hi ha fórmula secreta; però com en el cas de les colles-drap, trobem connexions rellevants entre les diferents colles, i això ens ha de permetre establir una hipòtesi. La del poliedre de l'èxit.

L'exemple més evident de colla-llençol és el de Capgrossos de Mataró. Arran de la seua creació el 1996, van trencar motlles en estrenar 7 noves estructures el 1997, i el 4/8 l'any següent. Per les Santes de 1999 van estrenar el mateix dia 3/8 i 2/8f, per acabar fent castells de 9 l'any 2002, 6 anys després de la seua creació. I no han perdut pistonada fins a obrir el meló de la gamma extra el 2010. Com s'ho han fet?

1. 

   Gralles i Timbals de @gausacs 2013.
   Foto: Castellers de Sant Cugat

   Massa social identificada amb la colla
   
   Capgrossos van néixer en una comarca verge de colles i de tradició: la primera actuació enregistrada és de 1989. Però un fet crida l'atenció: de les 30 poblacions amb què compta la comarca, entre 1989 i 1996 s'hi va fer castells a 17 d'elles. L'afició i massa social hi era; i la colla va voler esdevenir la colla de la comarca des de l'inici. És més: van crear un model propi i únic de colla per diferenciar-se de les altres entitats maresmenques de cultura popular, fent ènfasi en aspectes com la preparació física i la seguretat. El mateix sistema que utilitza Castellers de Vilafranca o la Jove de Tarragona: han creat una marca. Allà on hi ha una massa social, cal que els membres de la colla s'identifiquin amb el grup. A @gausacs han treballat durant molts anys per la cultura tradicional i popular de la vila, afegint-se (sense voler-ho, potser) al projecte identitari de l'alcalde Lluís Recorder per tal de no ser una ciutat dormitori. Particularment important el treball amb els músics i la creació de l'escola de gralla i timbal -en un primer temps- i l'Escola de Música Tradicional de Sant Cugat, darrerament.
   
2. Autoritat tècnica i seguretat
   
   Malgrat estrenar 7 estructures noves el segon any, entre 1995-1996 Capgrossos només van intentar 5 castells sense carregar. Dels 75 5/8 provats a dia d'avui, 68d, 4c i 3id: cap intent. Pel 3 /8, només 3i per 188d. El nombre d'intents total no arriba al 0'6%, enfront del 2% de @minyons, el 3'2% de @verds o el 4% de les altres 3 colles de gamma extra. I també lluny d'aquelles que vaig anomenar colles-drap: 2'6% per Cerdanyola els anys 90, 3'5% per Xicots o 4'4% pels Nois de la Torre. Capgrossos han estat durant molts anys una referència en seguretat, preparació física i prevenció de lesions; un fet que ni tant sols el malaurat accident de 2006 va esguerrar.
   És aquest una dada molt recurrent a les colles que ho peten i han creat una base sòlida. 1'2% per StCugat, 0'6% per Sabadell o Sants. I atenció: des de 2011, els de Gràcia només han intentat 1 castell. Brutal.
   
   
3. Bon calendari
   
   Tenir 1 o 2 actuacions amb colles de 9 te dona més opcions per tirar grans castells al llarg de l'any. Capgrossos han estat uns mestres en això: abans d'estrenar camisa blava, els @verds van convertir Mataró en plaça de 9 per les Santes de 1996; l'any següent ja va venir Minyons a la seva Diada, i tot negociant han entrat a Tots Sants per la porta grossa. El Mercadal a Reus i Sant Narcís a Girona ja són tradicionals, a més d'haver fet de les Santes una clàssica. Només el ritme local de vacances (agost) els ha impedit acabar de menjar-se el món.

   

   15 p4sim de Capgrossos de Mataró.
   Foto: Ajuntament de Mataró

   És cada cop més difícil entrar en places grans. Sant Cugat ha aconseguit durant anys a Minyons i Capgrossos per Festa Major, i finalment la Pça Augusta ha esdevingut una cita important. A canvi, han aconseguit arrencar la Diada de l'Esperidió amb la Jove de Tarragona. Xicots va actuar ara fa uns dies a La Bisbal amb les 2 de Valls, i això li va permetre carregar un 2/8f que altrament no hauria pogut preparar. I @borinots compta amb Tots Sants per tirar els millors coets.
   
   
4. Bones relacions
   
   Com han aconseguit entrar Sants o Mataró a la Diada de Tots Sants a Vilafranca? Perquè cauen bé? Sí. També hi té a veure que sempre hi han anat a donar el màxim, com @gausacs a l'Esperidió. També les relacions que han cuidat any rere any amb les grans colles, convidant-les i pagant el que calia. L'organització de xerrades i la participació a tots els actes extra-castellers (torneig de futbol sala, Jornades de Prevenció de Lesions,...).I finalment, no hi és aliè el fet que Mataró hagi presidit en 2 ocasions la CCCC, com també va fer en Miquel Botella pels de Sants. O el treballàs d'en Jesús Puparelli amb la camisa grisa. No, definitivament, no és casualitat: fer-se un lloc entre els grans és feina de molts anys.
   
   

5. 

   Mia i Xevi Castellví, 12 anys de caps de colla.
   Foto: TotMataro.cat

   Equips directius estables
   
   En 18 anys Capgrossos només han tingut 4 caps de colla i 6 presidents. El Xevi Castellví en fou el cap de colla entre 1999 i 2007, duent la colla als castells de 9 amb l'estabilitat que suposa tenir una persona amb autoritat moral, tècnica i carisma durant tants anys. Un cas similar al de Sabadell, per exemple: dels 20 anys de la colla, la capitania tècnica ha romàs 12 a les mans de 2 persones.
   
   
   
   
6. Transparència i capacitat d'autocrítica
   
   Les cròniques de la saballuda Gemma Martí al seu bloc o les de Capgrossos no manquen de tenir sovint detalls de crítica interna poc dissimulada. Crítica constructiva, però directa a la nafra, que permet l'acceptació de corrents crítics i idees diverses dins la colla.
   I a nivell de transparència i participació, trobo que StCugat té un màster. Des dels seus inicis, la colla es creà basada en l'assemblearisme i la fixació d'un model de colla: els castells es fan amb prou pinya perquè així ho diuen les seues normes internes. Quantes colles poden dir el mateix? És més: el projecte de colla és discutit, compartit i conegut per tota la colla. han estat 1 any reunint-se públicament per renovar el seu ideari, per exemple.
   Més casos: l'Adam Martí, cap de tronc de Marrecs, esmentava que el fet que tothom conegués el programa de l'actuació de l'endemà havia fet participar molt més la gent de la seua colla al projecte.
   
   
7. 
   Planificació i estratègia.
   
   Les colles-llençol de què parlem estaran d'acord a què marcar-se una “temporada pepino” és relativament a l'abast de les colles: @ccfigueres l'any 2000, @cdterrassa el 1995 o @saballuts el 1996. Ara bé: sense una bona planificació de l'èxit, és molt més difícil mantenir-se. Ja ho vaig explicar al meu article sobre Castellers de Vilafranca. Hem vist com Xicots de Vilafranca han reeixit a mantenir-se com a colla de 8 els darrers 15 anys, però com Sabadell va entrebancar-se amb el 4/8c de 1997 i el van perdre durant 13 anys. Opino que la frontera real entre colla-llençol i colla-drap és aquesta: la gestió de l'èxit.
   A aquest respecte, vull recordar un article d'en Jordi Andreu  aparegut a la revista virtual CdeCastells:

   […] primer s’han de resoldre els castells de 8 bàsics, per tot seguit encarar els de 8 i mig, ja sigui el 2 de 8f., el 4 amb agulla o el 5 de 8. Un cop assolits aquests, es miren els castells de 9, i si tot això va rodat, ja es pensarà en extres. Això ara en diuen que és anar pas a pas, però a mi em sembla més una qüestió de lògica pura, sentit comú, i que fa molts anys que es fa així.

   
   
   Per mi, el que en Jordi anomena “lògica” és només un dels models de creixement de colles. Crec que la discusió és una altra: les colles-drap poden tenir objectius tècnics anuals més o menys agosarats: 3/9f sense haver fet 5/8, o anar més “pas a pas”. Però allò que realment fa la diferencia és l'existència d'objectius de colla: fer créixer un 30% el nombre de membres, aconseguir finançament pel local, o potenciar la creació d'altres entitats de cultura popular al poble per a fer grup de presió davant l'ajuntament. Planificació i estratègia.
   *****
   
   
   
   Molts són els exemples puntuals que poden rebatre les meues hipòtesis. Castellers de Terrassa també descarregaven tot el que provaven entre 1993 i 1996, i no obstant van perdre galons. Gausacs ha tingut més caps de colla que anys de vida, pràcticament. Gràcia encara no té entrada a les grans actuacions, i no obstant està on està. Però la conjunció de diversos d'aquests factors -i no identificar-se amb els factors de les colles-drap- semblen haver dut les colles a un moment dolç... i estable.
   
   Com en l'article de colles-drap, m'atreveixo a postular hipòtesis de futur. Una colla que ho petarà ben aviat és... Castellers de Berga. Les meues raons:

CdeBerga al Pi de les 3 Branques.
Font: CastellersdeBerga.cat

• Tenen una massa social potencial enorme, coneixedora de la cultura popular i acostumada a fer quilòmetres per actuar. Una societat necessitada d'identificar-se amb un projecte local. I accés al pressupost de nombrosos ajuntaments propers sense competència. 
• en 2 anys de vida, han treballat tota la gamma de 6 i de 7 (llevat del 2/7 i 3/7xs). L'any passat van fer més castells de 7 que de 6, amb només 2 castells intentats en 2 anys: el 3/6xs.
• Amb el projecte “Aquí fem pinya 2014”, han recollit la col·laboració d'uns 70 comerços de la ciutat, i tenen engegada una política de socis protectors molt interessant. S'asseguren així créixer com a colla mentre creixen en alçada, en una població de 16.000 habitants.
• en directe, el nivell tècnic dels seus castells és excel·lent; rengles de mans rectes, amb taps i cordó de seguretat; mainada ràpida i neta, tronc segur. I si no ho veuen bé, desmunten peus més ràpid que colles amb 20 anys de vida. Recorda a Mataró, en aquest aspecte;

En un pròxim article tinc pensat parlar de la futura decadència del món casteller. Creieu que hi ha massa colles actualment? Castells fins a la sopa? Com podem aprofitar la bonança actual per evitar que el moviment es desinfli en un futur?

Colles com draps de cuina

Us proposo un exercici ben fàcil per fer a casa: agafeu un drap quadrat i el poseu planer a terra. El preneu pel centre i comenceu a estirar cap amunt. Què passa? El drap puja pel mig, però la base disminueix. Quan deixeu anar, si el drap és gran com un llençol, la punta roman dreta; si el drap és petit com un de cuina, la punta se plega.

Existeix aquest model d'evolució de colles castelleres: les estadístiques parlen. Les colles model drap de cuina pugen ràpidament, però tenen una base fràgil que no pot mantenir el nivell; quan els resultats no fan créixer, pateixen una davallada important d'alçada i volum de pinya. Com també hi ha el model llençol: colles que creixen per la base, guanyant consistència, i que es mantenen a un bon nivell durant més d'una dècada malgrat no estrenin castells nous.

Quin és l'origen d'una colla drap de cuina? En resum, són colles que basen la motivació dels castellers en el QUÈ fan, més que no pas en COM ho fan. I m'atreveixo a exposar l'exemple de 4 colles que -crec- son o han estat colles drap de cuina: Castellers de Terrassa, Vailets de l'Empordà, Castellers de Cerdanyola i Xicots de Vilafranca.

Abans de començar, vull remarcar que no pretenc fer un judici de valor: jo també vaig tirar coets sent cap de colla de @gausacs. I ningú no pot treure als amics de @xicots l'emoció d'aquell primer p6 carregat el 1987, ni als coneguts de Vailets el primer 4/7a. Només vull demostrar que el model de creixement que se segueix no és, al meu entendre, sostenible en el temps.

Xicots de Vilafranca

p6c Nois de la Torre, any 1977.
Un dels 29 intents. Font: Viquipèdia.

Creats el 1982 a l'ombra dels @verds, es van estancar en els castells bàsics de 7. El 1987 iniciaren el treball d'un pilar de 6 com a revulsiu. El pilar es carregà a finals d'aquell any, acompanyat poc després pel 2/7c. Si tenim en compte que a Vilafranca feia 15 anys que no es veia un p6 local, entendrem la importància del fet. Ara bé: 3 anys després, la colla estava gairebé desapareguda. Desavinences internes, manca d'un tronc estable, absència de recanvis a mainada,...

Estudiem-ho. L'any del pilar de 6, la colla va fer només 6 castells de 7 i 8 castells de 6 nets a plaça. De fet, era una colla de 6... Amb un pilar de 6. L'any següent (1988) van fer 19 castells de 7, 8 castells de 6 nets a plaça, 1 p6c i 1 intent de 4/8. L'any següent ja només 17 castells de 7 i el 1990... 5 castells de 7. En aquests anys (1987-1990) van fer sempre més castells de 6 que de 7, fins i tot l'any de l'intent de 4de8.

Una estratègia similar van seguir els Nois de la Torre a finals dels 90. L'any 1977 van fer carregar el p6 en una actuació curiosa: Pde6 (c), 2de6, 3de6n, 4de6n, vano de 5. I el 1998, amb només 5 castells de 7 descarregats i un munt de castells de 6 nets, van provar 3 cops el p6 sense èxit. Com a Xicots: 3 anys després de tirar el petardo la colla només podia carregar un 3/7. I ostenten un malaguanyat rècord: des dels seus inicis, han provat 29 cops el p6, i només n'han carregat 2.

Podem concloure que:

• el treball del p6 com a revulsiu va funcionar a curt termini, però que la colla no estava preparada per mantenir el ritme de pinya que exigeix fer castells de 7 i 8 pisos;
• ...i menys encara quan el principal objectiu (el p6 dels Nois, per exemple) no s'assoleix: l'extra de motivació es perd i s'inicia un cercle viciós perdedor del qual és difícil escapar;
• Fer castells de 6 nets a plaça implica que no tens prou pinya per lligar-los, o que no els pots provar a assaig per manca de gent. Tenir actuació i fer el mateix que a assaig desmotiva la pinya;
• la caiguda del p6 pot lesionar els castellers que ocupen posicions centrals a tots els castells i esguerrar la planificació del tota la colla durant setmanes.
  
  

  

  Salats de Súria a Millars, 2008. Pinya d'un id4de7.
  Comptar amb la pinya aliena és habitual en colles "drap de cuina"

Un darrer apunt: al meu entendre, Xicots ha après bé la lliçó. Des del primer 4de8 carregat el 1998 han aconseguit mantenir el nivell de 8 des de llavors, en un exercici de constància poc comú a la mitja taula de la classificació. Bravo.

Castellers de Terrassa

Nascuts el 1980, fan una ascensió regular fins a descarregar el 4/8 l'any 1987. Aquell mateix any fan 20 castells de 6 nets a plaça (13% del total). Només l'any següent assoleixen el 2/7. El 3/8 vindrà el 1993, i l'any 1995 assoleixen de cop el 2/8f i el 3/9fc, així com 22 castells de 6 nets. En 2 anys perden el 2/8f, i l'altre any només carreguen el 3/8.

En destaco els següents aspectes:

• s'obvia completament mitja gamma de castells. L'any del primer 4/8, només fan 3 5/7 i en els 3 anys posteriors només descarreguen 3 cops el 2/7. L'actuació clàssica és 3/7, 4/7 i 2/6: potser no fa per una colla de 8;
• l'any del 3/9f, ni tant sols s'ha provat el 5/8 o el 4/8a. Abans de provar el 3/9f la colla només havia descarregat el 2/8f en una ocasió;
• en actuacions en solitari, el nivell no passa de castells de 7 bàsics, i fins i tot castells nets: 26, un 10% del total. No hi ha pinya. Per fer castells de 8, necessita molt de volum d'altres colles;
• es pot deduir que no es va saber integrar l'arribada d'un gran volum de gent a la colla, per tal de mantenir-la i fer-la participar del projecte de l'entitat.

Castellers de Cerdanyola

Castellers de Cerdanyola, 2013.
Font: www.cerdanyola.info/

Fulgurants. Abans de la seua presentació oficial el 1999, ja havien descarregat el 3/7. El primer any van fer fins a 20 castells de 7, inclòs el 4/7a i el 5/7 amb un 90% de castells descarregats. L'any següent es van estancar: cap 5/7, però encara 18 castells de 7 amb un 80% descarregat. I al tercer any, caiguda fulgurant: un sol castell de 7.

Manifestament, mentre la colla estrenava castells tothom s'apuntava al projecte guanyador. Ara bé, la colla no va saber motivar els castellers per fer “només” castells bàsics de 7. Un cop fet el primer, repetir-los no té gaire gràcia. A més, desavinences internes van provocar la marxa de bona part del tronc de la colla. I és que és més fàcil fer castells que fer colla.

Potser us sona la història. L'any 2000 la @CCFigueres va pujar meteòricament als rànquings en carregar el p6 (4 cops) i carregar també 2/7,... però bastint el 5/7 només en 4 ocasions. 3 anys després, bona part del tronc de la colla va plegar en massa per desavinences internes i personalismes. El famós p6 de Figueres ara és la columna vertebral del p8fm dels @verds, on també han anat a parar membres de Cerdanyola, Sants, Sant Cugat, Xicots i moltes altres colles.

Què podem destacar?

• com a Xicots el 1987, l'existència d'un tronc molt bo no garanteix que la colla sigui bona. Si no s'aprofita la bonança castellera per trobar recanvis i alternatives, qualsevol baixa pot torpedinar les aspiracions anuals de tota la colla i desmotivar;
• la gestió de les estrelletes i els personalismes és vital en una colla que vol mantenir-se, i tanmateix molt complicat;
• els membres de la colla reben sovint cants de sirena de colles més grans properes, i és difícil evitar el canvi de camisa dels membres menys integrats.

*****

Tota aquesta anàlisi és a posteriori. Ara, però, m'atreveixo a predir el futur basant-me en les coincidències trobades en colles anteriorment. Crec que algunes de les noves colles són draps de cuina que poden perdre pistonada abans de 2 anys. I diré un nom: Vailets d'Empordà.

Vailets d'Empordà

4de7 Vailets d'Empordà, 2014.
Un cordó i mig propi. Font: Sheila Hardie

Nascuts tot just l'any passat també han tingut un creixement fulgurant. En 1 any i mig han descarregat 3/7, 4/7 i 4/7a, així com el p5. Tenen Minyons de Terrassa com a padrins i més de 20 persones procedent de CCFigueres, cosa que els aporta un pòsit d'experìència prèvia. Però -ai las!- compleixen molts dels punts negatius anteriors:

• sense comptar p4 (com totes les meues estadístiques), l'any 2013 van assolir un 56% de castells descarregats. I enguany porten un 72%, malgrat les estadístiques de la seua pàgina web obliden alguns intents desmuntats. És un dels nivells més baixos del món casteller. Els intents desmuntats (20% enguany) son un element desmotivador de primer ordre;
• tot i fer castells de 7 quan estan acompanyats, en actuacions en solitari malden per lligar pinyes. Si no m'he descomptat, he ressenyat fins a 17 castells nets sobre 41 totals enguany, un 41%. Encara un element desmotivador per la pinya.
• en castells de 7, sovint es fan amb 1 cordó i mig, màxim 2. Necessiten l'ajuda d'altres colles per mantenir un nivell manifestament artificial.
• han millorat l'aspecte de la seguretat (8 caigudes l'any passat, només 4 enguany), però continuen amb moltes mancances en cordó de seguretat o volum de pinya.
• si bé tenen gent fantàstica a la colla, han rebut algunes persones de la CCFigueres amb ambicions pròpies i personalismes molt allunyats de l'esperit altruista d'una colla castellera. A més, aquestes persones ocupen posicions clau als castells límits de la colla. És difícil gestionar molts de galls en un galliner, com hem vist a Cerdanyola o la CCFigueres el 20001, i qualsevol inflamació d'egos tipus “si no pujo, plego” pot dificultar mantenir els castells límit;
• abans de provar el 4/7, només havien aconseguit carregar un 2/6 de 10 intents. A un altre nivell, recorda el 3/9f de Castellers de Terrassa respecte el 2/8f, o com fer Pasqua abans de Rams.
• estrenar castells més enllà del 5/7 es fa cada cop més complicat. Com Cerdanyola el seu dia, Vailets està molt a prop de la barrera del 2/7: un castell assequible per ells, però impossible de superar sense més volum de pinya. Fins i tot poden provar el p6, com moltes altres colles han fet buscant un revulsiu. Tenen tronc prou bo per fer-ho. Però mantenir la motivació basada en l'estrena de castells nous els portarà a una sequera gairebé assegurada.
• la zona geogràfica on està ubicada la colla convida a l'èxode del jovent a la UdGirona. I allí hi ha Marrecs, que està en un gran estat de forma. És el mateix problema que tenen a la CCFigueres, amb la diferència que allí no hi ha jovent de 18 a 22 anys. A Castelló, sí.

5de6 CCFigueres, 2014.
Un cordó i mig propi. Font: CCF.

Per totes aquestes raons, crec fermament que Vailets d'Empordà, en cas de no canviar d'estratègia, patirà molt abans de 2 anys, com va passar a Cerdanyola o Xicots. Les colles de què parlo en aquest article es troben ara en un bon estat de forma; estic segur que les experiències del passat els han estat útils per redreçar el camí, i confio que les colles novelles sabran rellegir la història per no repetir-la.

Per acabar, vull agrair la Base de dades de la CJXTarragona haver-me donat accés a les dades de les colles. Es possible que hagi introduït errors estadístics per omissió, i en aquest cas us demano disculpes. 

En un pròxim article, provaré de parlar dels models de gestió reeixida: les colles llençol, que s'estenen mentre alcen castells més alts. Mataró, Berga, Sant Cugat o Castellers de Vilafranca en seran bons exemples.